Quin efecte de soldadura per ultrasons de plàstic és millor?

Polímer amorf (ABS, PC, PS, PVC, PMMA, etc.): la disposició molecular és desordenada, hi ha una temperatura òbvia que fa que el material es suavitzi gradualment, es fon i flueix (temperatura de transició vítrea Tg). Aquestes resines són generalment efectives per transmetre vibracions supersòniques i aconseguir una bona soldadura en un rang força ampli de pressions/amplituds. Polímers cristal·lins (PE, PP, POM, PA6, PA66, PBT, PET, etc.): les molècules estan ordenades i tenen un punt de fusió (temperatura de fusió Tm) i un punt de congelació evidents. Els polímers cristal·lins sòlids són elàstics i poden absorbir algunes de les vibracions mecàniques d'alta freqüència. Per tant, aquests polímers no són fàcils de transmetre l'energia de vibració ultrasònica a la superfície d'enllaç, que requereix una amplitud més gran. Es requereix una alta energia (calor de fusió elevada) per trencar l'estructura semicristal·lina i fer que el material canviï de l'estat cristal·lí a l'estat viscós, que també determina el punt de fusió evident d'aquest tipus de material. Una vegada que el material fos abandona la font de calor, la temperatura disminueix fins a cert punt, donant lloc a la ràpida solidificació del material. En segon lloc, en termes generals, els compostos no polars (com el PP i el PE) són més difícils de fer ultrasònics (no impossible), els compostos polars poden ser ultrasònics i entre els compostos polars també poden ser ultrasònics, com l'ABS i el PMMA. A més, hi ha algunes característiques que afectaran l'efecte dels ultrasònics, com ara la duresa (generalment, com més gran sigui la duresa, millor serà la soldadura per ultrasons), el punt de fusió (com més alt sigui el punt de fusió, més energia ultrasònica necessària), la puresa (l'efecte de soldadura de les matèries primeres és bo, l'efecte dels materials reciclats amb impureses és lleugerament pitjor).